El subcampió de Lliga ha guanyat amb comoditat a l'Espanyol en una festa per als aficionats locals, l'equip dels quals ha estat netament superior al rival, en un partit en el qual s'ha notat que l'estat d'ànim del Vila-real està actualment molt per sobre del que viu l'Espanyol.

La festa del subcampionat ha comptat entre els seus convidats, a més d'amb el públic, amb un equip que ha cregut en les seves possibilitats durant tota la temporada i amb un Espanyol en clara línia descendent, sense manxa, que en cap moment ha fet la sensació de creure en que podia guanyar el partit.

El Vila-real ha demostrat des del xiulet inicial les seves intencions. Ha sortit amb les piles carregades i sense donar opció a un rival ple de baixes i amb la moral pels sòls des de fa diverses setmanes.

L'equip local s'ha mogut amb rapidesa, amb constants canvis d'orientació en el joc i de ritme en els seus futbolistes clau, davant un Espanyol que amb prou feines ha inquietat en el primer període la porteria defensada per Diego López.

L'únic aspecte negatiu des del prisma de l'equip local va ser l'excés d'individualisme dels seus davanters Rossi i Nihat, que han treballat més en post del lluïment personal que a favor de l'equip, el que els ha dut a desaprofitar més d'una ocasió de gol per no cedir la pilota al company.

La primera ocasió per al Vila-real ha estat un rebutgi de Lacruz que va donar al pal i que ha estat a punt de suposar un gol en pròpia meta. Posteriorment, després de diverses contres en les quals la defensa de l'Espanyol s'ha vist desbordada pels atacants rivals, una jugada de conjunt de tot l'equip va propiciar l'1-0, aconseguit per Javi Venta.

La millor opció de l'Espanyol en el primer període ha estat en un tret d'Àngel, que ha sortit prop del pal esquerre de la meta local quan es complien 41 minuts de joc.

La jugada no només no ha suposat l'empat, sinó que ha donat ha passar a una contra del Vila-real que ha acabat en el 2-0, ja que Nihat, generós per primera vegada en el partit, ha donat un passi excepcional a Pires, qui ha resolt amb mestria davant la sortida de Kameni.

En els primers compassos del segon període, l'Espanyol s'ha mostrar mes lliure i ha creat algun problema a Diego López, qui ha hagut de fer un parell de parades compromeses després de diversos remats llunyans de futbolistes visitants, ja que el Vila-real que havia cedit terreny i que buscava ampliar l'avantatge al contraatac.

Intervingut el segon període, l'equip local ha començat a sentir-se més còmode si és possible sobre el terreny de joc i ha fet circular la pilota amb precisió, davant un rival que, sense abaixar la guàrdia, no donava la sensació de poder crear-li perill.

El Vila-real ha demostrat tenir molta més confiança en si mateix que el seu oponent i ha manejat el ritme del partit sense problemes, fins que en l'últim quart d'hora els dos equips han introduit els seus canvis i el partit ha arribat a la seva conclusió sense sobresalts i amb més aproximacions locals que d'un Espanyol sense capacitat de reacció.

Al final, fins i tot Diego López s'ha lluit en un gran tret ras de Luis García, quan el partit estava a punt d'acabar.