Conscienciar, sensibilitzar, acostar la discapacitat a aquells que no ho són. Aquesta és la premissa bàsica dels Jocs Catalans d'esport adaptat. I la mira està posada en la base, en el futur, en aquells que seran part del engranat de la màquina d'aquest país, és a dir, els nens.

El Dia Escolar Paralímpic, així és com s'anomena la iniciativa de la Federació Catalana d'Esports per a Discapacitats Físics (FCEDF), amb el suport del Comitè Paralímpic Espanyol. La jornada, en la qual tant es fa teoria com pràctica, es segmenta en tres parts, que endinsen a la canalla en l'esport adaptat. Una primera, en la qual els professors juguen un paper important, ja que introdueixen a la mainada en aquest món, tot explicant les deficiències visuals, amputacions i demès per estar 'preparats per a la segona fase', diu Carles Vilalta, metge i traumatòleg de la federació.

Tot seguit, la quitxalla es barreja amb els discapacitats per rebre els dubtes i curiositats dels més menuts. I a la última part, els nens es reuneixen a un pati o en un gimnàs per fer activitats esportives,  però 'amb una particularitat', subratlla el de la federació. S'asseuen en cadira de rodes, es posen venes als ulls i corren amb un guia, i així fins a posar-se en la pell de l'esportista paralímpic. Per a Vilalta el fet fonamental és que els nens puguin xerrar amb els discapacitats, 'els nanos preguntin, amb aquella innocència malèvola'.

La posada en pràctica

Fins a la data, s'han dut a terme dues jornades d'aquestes. La primera d'elles, celebrada el passat mes de març, i abans de la celebració de la Copa d’Europa d’esquí alpí adaptat, a Alp (Cerdanya). ‘Va estar molt bé’, qualifica el facultatiu. I la segona, aquest mes de maig, a Barberà del Vallès (Vallès Occidental). ‘Alp va ser el germen dels futurs’, apunta el traumatòleg. L’experiència d’aquestes dues cites serveix per ampliar coneixements. Això sí, el factor comú d’ambdues jornades és el ‘feedback. Els nens s’hi entreguen’, sosté el metge.     

Origen de la iniciativa       

Una idea agafada del Comitè Paralímpic Internacional, la proposta arriba de Bonn (Alemanya) i aterra a Catalunya. 'Ens va semblar atractiu i molt bonic. Per això l'estem posant en marxa', afirma Carles Vilalta. Aquesta jornada, tal com assegura ell mateix, 'pretén comprensió envers les persones amb discapacitat' i continua 'sobretot en els col·legis, perquè els nens no entenen la paraula discapacitat igual que incapacitat, per a ells tot és capacitat'.

De cara al futur, la llavor dipositada continuarà el seu curs de reproducció i Sitges (Garraf) serà el següent pas del creixement. El mes de setembre, els escolars del CEIP Esteve Barrachina seran els que rebran aquesta especial visita. Tot i que hi ha 'aparaulat, però no pensat', confessa el metge de la FCEDF, tres escoles de Barcelona i dues d’Andorra.   

Carles Vilalta espera que la difusió dels Jocs Catalans sigui com una taca d’oli que es difon. Aquesta experiència 'enriquidora i molt bona', al parer del facultatiu, ha de continuar per fer veure que no tothom és igual i no té les mateixes capacitats.    

*Si cliqueu sobre les paraules en vermell escoltareu les impressions de Carles Vilalta*